.jpg)
Són les 20.09 del dia 6 de novembre. Acabo d'acabar un llibre de Murasaki: Tokyo Blues. Ja és el segon llibre d'aquest home que llegeixo i tot i ser un pel massa explícit i recurrent en les escenes de sexe m'agrada molt. Tot just acabar, he vingut cap a l'ordinador i he engegat el Spotify, concretament escolto Bon Iver, músic que he descobert recentment gràcies a una llista de reproducció d'un amic. És una autor que em produeix una sensació molt agradable i adequada epr al moment; enganxa molt amb la sensació que m'ha quedat després de llegir el llibre; es complemente molt bé. És un músic dels que jo dic que són per als dies plujosos; com Anthony and the Johnsons.
A la dreta tinc una tassa amb te t'ai, de l'Índia, i com la música s'adequa molt al moment.
Me n'adono que tot i l'estres de la uni i coses d'aquestes, en general soc bastant feliç, i penso que hauria de fer aquesta reflexió més sovint; no és que m'agobi ni res per l'estil, però ja que tinc una bona vida i m'agrada, penso que és bo saber que un és feliç, i crec que tothom que ho sigui hauria d'apreciar-ho.
Simplement són reflexions que em passen pel cap després d'acabar un llibre.
2 comentaris:
Jo sí que m'atabalo, però també sóc feliç. No són incompatibles. Sí que hauríem de ser-ne més conscients.
felicitat... paraula preuada,
realitat evident!
un petonet!
g.
Publica un comentari